Espiritualitat
no-dual o advaita

La naturalesa mateixa de les coses és adual.

De manera gradual m’he anat adonant que l’espiritualitat només pot ser no-dual, o com l’anomenava Raimon Panikkar, adual. La naturalesa mateixa de les coses ésa dual. Tal com va escriure sant Joan Evangelista, Déu és amor, i el qui estima roman en Déu, i Déu en ell. Com s’ha escrit a l’Alcorà i a la Bíblia i com ha afirmat algun filòsof, de Déu venim i a Ell retornem. Doncs bé, no només venim i anem a aquest Déu, no només romanem en Ell/ Ella i Ell/ Ella en nosaltres, sinó que som part intrínseca d’Això. Es pot dir que som una sola cosa, en el nostre cas a escala humana.

Dit això, l’espiritualitat advaita ens ajuda a deixar anar la paraula “Déu”, perquè encara que estimem les paraules i aquestes ens siguin de gran ajuda per comprendre i navegar la vida, tot sovint sont certament limitants, i especialmente en l’àmbit espiritual. Què és Déu? Realment existeix Déu? L’advaita deixa de costat les disquisiciosn intel·lectuals sobre el que és i el que no és. Quan deixem de preocupar-nos per respondre aquestes preguntes, ens podem centrar en la vivència del moment present ho conté Tot. I aquí, ja més lleugers del pes de les idees i creences que portem tant de temps sostenint, tant si són en un sentit o en un altre, és on comencem a volar.

Aquest vol pren una sola dirección possible cap a una consciència més gran de sentir-se estimada, estimat incondicionalment, la qual cosa ens condueix inevitablement a compartir aquest amor que es vol estendre perquè desborda. I segurament en aquesta certesa de saber-se amat i amant trobem el sentit ple de la nostra vida.

Lisa Cairns

“No hi ha centre, no hi ha res que percep, i tot s’està experimentant a si mateix.”

laia Sanmartí

ESPIRITUALITAT
NO-DUAL O ADVAITA

Explora l’espiritualitat no-dual: Troba la unitat en la diversitat i la pau en la comprensió de l’Advaita.

Skip to content